Edifici Plurifamiliar. Tipologia Dúplex

Localització:  Sant Feliu de Codines – El Vallès Oriental
Projecte: 2005
Execució: 2005-2007
Promotors: CODINA ART, S.L.
Superficie: 802 m²
Arquitectes: Joan Pineda i Munné, Rosalia Feu i Villarino
Col·laboradors: Berta Grau –aparelladora, diagonal arquitectura  -estructura
Constructor: CODINA ART, S.L.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Implantació en l’entorn
La parcel·la, en ordenació d’alineació a vial, presenta certes característiques singulars que plantegen problemàtiques a resoldre en projecte. Respecte la població es troba en l’extrem Nord-Est amb una posició elevada que garanteix bones vistes en la planta alta i terrat. Respecte al vial es troba en un extrem de la seva illa i en la seva façana posterior llinda, dins la mateixa illa amb ordenació d’unifamiliar aïllada.
La presència d’ambdues ordenacions en una mateixa illa es considera un error de planejament que ha permès que l’edificació de l’altre extrem de l’illa s’edifiqués una mitgera vista que quedarà a l’aire indefinidament. En aquest cas, malgrat perdre edificabilitat, s’ha optat per prolongar l’alineació de la façana posterior fins el carrer lateral amb l’argument d’oferir uns interior de millor qualitat lumínica i proporcions regulars a la vegada que s’oferia una façana amb el mateix nivell d’acabats a ambdues orientacions.
Entenent l’arquitectura com a generadora d’espai públic es fa necessari un estudi de les tipologies presents en l’entorn i prendre partit en el caràcter que es vol donar a la zona evitant l’execució d’arquitectures individualistes. En aquest cas, tota la població i en especial el sector on s’ubica l’edificació es caracteritza per la preponderància d’edificacions unifamiliars entre mitgeres de tal manera que les edificacions plurifamiliars de nova creació, generades per agrupació de parcel·les, es perceben com elements estranys i distorsionadors de l’homogeneïtat original. Aquesta edificació plurifamiliar buscarà una tipologia de façana respectuosa amb l’entorn amb proporcions verticals equiparables al gra del teixit urbà existent.
Atenent a la posició elevada de la parcel·la, s’ubicaran terrats accessibles dins de l’evolvent que marquen les pendents permeses.

Composició de façana
La façana haurà de reflectir necessàriament els criteris d’integració en l’entorn que han definit la seva implantació. Es fa necessari doncs una mínim estudi de les tipologies més representatives i interessants presents en l’àmbit on s’ubicarà l’obra. S’observa que la població compta amb nombrosos exemples d’arquitectura classicista realitzada durant el primer terç del segle XX principalment en forma de cases d’estiueig sovint entre mitgeres. Aquesta arquitectura es caracteritza per un estudi de composició de les façanes en què es visualitzen clarament valors com la simetria de volums, simetria de composició de la façana, jerarquia de plantes i en moltes ocasions amb la presència de tribunes en la planta primera o principal. Es considera que alguns d’aquests esquemes donen caràcter a la vila i poden ser reinterpretats en l’arquitectura de nova creació.
L’obra a realitzar és plurifamiliar i es desenvoluparà en tres nivells i es projectarà mantenint en la retina els millors exemples d’arquitectura de la vila i evitarà alinear-se amb l’arquitectura de bloc que actualment l’està malmetent.
L’edifici -de planta baixa, planta primera i planta golfes-  es composa de 2 habitatges en planta baixa i 5 en plantes altes. La normativa obliga  a l’unió funcional de la planta golfes amb la seva entitat inferior la qual cosa dóna com a resultat inevitable la composició dels habitatges superiors en forma de dúplex, és a dir, mantenint interiorment el que seria l’esquema típic d’habitatge entre mitgeres.
El projecte aprofita aquesta condició per donar a la façana el caràcter de conjunt d’edificacions unifamiliars entre mitgeres, que és el que efectivament són si descomptem la planta baixa  que es destina en part a aparcament comunitari i en part a habitatges. D’aquesta manera la façana presenta una composició de buits verticals de proporcions assimilables a les edificacions més dignes de l’entorn. Fugint de la iteració de 5 mòduls idèntics es marca un ritme gerarquitzat en la planta primera mitjançant la incorporació de dues tribunes vidriades que trenquen la monotonia i confereixen  una pauta a una façana de 20 metres que altrament hauria resultat mastodòntica en un entorn de gra petit en el que s’ubica.
S’ha escollit com a material de façana per les plantes altes l’obra vista manual hidrofugada tant per la seva durabilitat i el seu escàs manteniment com per l’adaptació cromàtica de l’immoble a l’entorn. Cal remarcar que el color de l’obra vista ceràmica, no només es troba en algunes façanes si no que és el color característic de la roca codina, una argila ferruginosa, vermellosa, compacta i difícil de treballar que dóna nom a la població.
La façana porterior manté el mateix acabat amb obertures balconeres en la planta primera per comunicació de les cuines amb les terrasses i finestres a la planta golfes per a les habitacions.
Els tancaments s’han realitzat, tant en finestres com en persianes, en alumini color grafit per la seva foscor i manca de brillantor que l’invisibilitzen i li treuen protagonisme visual. En les tribunes s’ha incorporat una discreta barana de barres d’acer inoxidable que permet la neteja del vidre central no practicable sense riscos de caiguda.
El pla de façana principal, a nivell de plantes altes, es prolonga en voladiu sobre el carrer lateral cercant l’ortogonalitat que permet un bon acabament de la façana i un bon aprofitament de la superfície interior, en aquest cas una sala i una habitació conjugal. S’obté d’aquesta manera un pla de façana 20,50 metres de longitud en front dels 19,85 que donava l’alineació a vial i que permeten visualitzar l’esquema de cinc mòduls de més de 4 metres d’amplada equiparables a l’entorn.
La planta baixa s’aplaca en pedra artifical configurant un basament continu on s’efectuen les obertures necessàries per als accessos a l’aparcament i als habitatges. 

Racionalitat estructural i constructiva
La tipologia estructural executada és la de forjats de biguetes semirresistents pretensades i jàsseres planes, recolzades sobre pilars metàl.lics del tipus HEB en la zona de l’aparcament i  sobre els murs de fàbrica de totxo tant a la resta de la planta baixa com en les plantes altes. Els forjats tenen una capa de compressió de 4cm, i cantell total 26cm.
La fonamentació realitzada és de tipologia superficial, mitjançant sabates quadrades aïllades de formigó armat encastades a l’estrat rocós.
S’ha escollit l’estructura de murs de càrrega tant per raons d’economia com de funcionalitat. La racionalitat de la distribució i la poca alçada de l’obra, permeten que sigui aquesta la millor opció a la vegada que recíprocament les necessitats de l’estructura ajuden a desenvolupar una distribució racional.
Dos dels murs transversals s’estintolen a la planta inferior mitjançant jàsseres planes de formigó armat, quan és necessària una planta lliure, això és en el cas de l’aparcament. En aquest punt l’estructura vertical s’executa amb pilars metal·lics.
Tradicionalment, en l’execució de façanes s’ha col·locat sempre a l’exterior el mur de càrrega i l’envà a l’interior. Aquesta solució comporta sovint problemes derivats dels canvis de temperatura i l’acció de l’aigua sobre l’estructura. Per un bon comportament estructural caldria sempre alliberar els elements portants de les dilatacions direrencials i altres factors que comporta la seva situació exterior sense protecció. En el projecte s’han creat les millors condicions per als murs  respectant el ritme i protegint-los de la temperatura exterior i l’acció de l’aigua. En façana s’ha col·locat el mur portant com a fulla interior amb aïllament projectat mentre que a l’exterior una fulla formada per mitjos maons manuals hidrofugats, tallats al llarg, formen una pell continua que protegeix l’edificació de les inclemències atmosfèriques. Mitjançant llagues en les juntes inferiors i superiors es permet la ventilació de la càmera d’aire en les façanes de llevant i ponent.
En els elements de formigó que resten exposats – balcons i voladius- s’efectua una imprimació amb resina epoxi de tots els seus paraments després d’haver-se completat el fraguat.

Eficiència funcional i en la relació superfície útil/construïda
El projecte disposa 5 habitatges en forma de dúplex (en compliment de la normativa que obliga a vincular la planta golfes a la planta inferior).  Els cinc dúplex són assimilables a tipologia d’habitatge unifamiliar entre mitgeres amb la salvetat de la planta baixa compartida d’aparcament. Aquests cinc habitatges  disposen d’accés directe al vial i ús privat de la seva terrassa mitjançant accés corredís que fa a la vegada les funcions d’il·luminació del nucli vertical d’escala i ventilació a l’estiu. Els accessos des del vial condueixen cada un a dos habitatges excepte el primer que condueix únicament a un.
Aquests habitatges, malgrat tenir una superfície útil modesta de 83 m², ofereixen una gran sensació d’amplitud i bona il·luminació natural.
Disposen en planta primera d’una sala menjador de 19,85 m²  i una cuina de 11,90 m² que permet la col·locació d’una veritable taula de menjar de diari. Un safareig de 2,10 m², un lavabo i l’escala completen el programa de planta primera.
En planta segona o golfes s’ubiquen una habitació conjugal (10,65 m²), una doble (8,60 m²), una individual (6,35 m²) més dos banys complerts, un d’ells amb accés directe des del dormitori conjugal. En aquest nivell, l’escala d’accés al terrat actúa de lluernari i de ventilació a l’estiu.
Existeixen dos habitatges més en planta baixa amb pati posterior privatiu.
La relació útil/construïda no es veu penalitzada per l’ús de murs de càrrega ni per l’ampli perímetre de façana, assolint una superfície útil total que es situa en el 87,71%.
La relació útil/construïda amb comuns és excel·lent ja que malgrat disposar de tres nuclis d’escala, aquest no disposen vestíbul i no inclouen ascensor. S’assoleix un percentatge de 82,43%.
Les escales interiors dels habitatges són d’un sol tram i es situen sobre l’escala d’accés comú de dos habitatges simètrics. El primer tram és necessariament massís donat que limita amb espais comuns. El segon tram, que uneix la planta dels dormitoris amb el terrat és de graons sense tabica permetent el pas de la llum natural fins la zona d’estar de la planta primera. La coberta de l’escala és meitat vidre –  meitat metàl·lica corredissa.
Les baranes s’han realitzat d’obra massissa evitant l’ús de serralleria metàl·lica per  raons econòmiques, de manteniment i d’optimització dels recursos humans en la realització de la obra. És precisament el fet que la barana sigui massissa i blanca el que garanteix que la llum es reflecteixi fins tots els espais que comunica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s